Reglament CCCR 2017

0

He vist publicat a la web de la FEEC el nou reglament de la futura Copa Catalana de Caminades de Resistència 2017. Com s’ha pogut veure a les xarxes socials, ha aixecat força polèmica alguns canvis que aquest any s’han introduït. Després de legir els 18 fulls del que consta el reglament podem destacar un conjunt de característiques que hi hem trobat:

  • Primer de tot la majoria de definicions i detalls tècnics que hi apareixen són iguals o força similars que en les anteriors edicions: quilometratge, velocitat, desnivell màxim permès, material obligatori, etc.
  • En segon lloc un dels punts que havia aixecat controvèrsia o si més no rumorologia era que es demanaria una prova d’esforç obligatòriament. Això, si llegim el punt 7.3.
    ha quedat de la següent manera: “A l’hora de participar a les proves de la CCCR, i en funció del Quilometratge es recomanarà als caminadors que presentin un certificat mèdic, que acrediti l’aptitud i manca d’impediments amb una vigència menor a 12 mesos des de la data d’expedició, així com una declaració responsable del participant.”. És a dir no serà obligatori sino recomanable i serà un certificat mèdic.
  • En quant a dates, com ja ha passat en edicions anteriors degut a l’augment de la quantitat de proves, hi pot haver-hi sol·lapament al calendari de més d’una prova., cosa que farà que el marxador hagi d’escollir.
  • Finalment, segur que el punt que ha aixecat més crítiques ha estat el punt 10 del reglament que parla dels Reconeixements és a dir quants punts has de fer per ser campió de la CCCR. Per no interpretar també citaré textualment els punt 10.1.1. sobre el reconeixement individual: “Reconeixement a tots els i les participants que hagin assolit com a mínim del 75% de la puntuació total de la CCCR. Campions i campiones ex aequo de la CCCR, els i les participants que realitzin el 100% de les caminades (en el cas de coincidència de proves en un mateix cap de setmana només caldrà finalitzar una sola prova)”. Aquest punt sí que significa un canvi fort en el Reglament anterior doncs fins ara, per exemple Puntuació 2016, amb el 60% dels punts ja eres considerat campió i no hi havia aquesta diferenciació entre reconeixement i campió.

Suposem que per les dates en les que ens movem el Reglament està tancat i no creiem que es posi en consideració. Sense ànim de fer cap crítica (en tot cas sempre seria constructiva) sinó una reflexió sobre aquest punt.Si com es diu en el preàmbul “… preval l’estímul de la superació personal, així com la germanor i la solidaritat entre participants.” no pot passar que aquesta distinció en lloc de motivar als participants faci exactament el contrari? Des de Senderators, que tenim experiència participant en la CCCR des de l’any 2003, un punt (no l’únic) que motivava i animava era veure que era l’única competició on podies ser “campió” sense quedar el primer, amb un esforç considerable (recordem l’exigent calendari i densitat de proves existents) però sense aquesta exigència desmesurada competitiva que ens envolta. Aconseguirem mantenir aquest esperit? Ara només que en una prova (encara que vagis a per totes) et posis malalt ja no tens marge d’error. Ja no podràs ser campió.

Com dèiem això tant sols és una reflexió però ens preocupa que una competició tant emblemàtica i única en tot el calendari català (i gosaria a dir estatal i més enllà) canviï l’esperit que a tots ens ha tingut enemorats any rera any, marxa rera marxa, quilòmetre rera quilòmetre.

Sempre des del respecte us animem a que pugueu dir la vostra en aquest tema sobre una Copa que tots considerem una mica nostra i que en formem part i ens estimem.

Estiu 2016: El Camí dels Bons Homes

0

Segona de les recomanacions per aquest estiu: Camí dels Bons Homes.

El Camí dels Bons Homes és un itinerari transpirinenc d’uns 200 km que va des del Santuari de Queralt (Catalunya) al Castell de Montsegur (França). Es pot fer del dret de l’inrevés. Aquesta ruta rememora l’exili dels càtars occitans, anomenats altrament Bons Homes, que promovien el cristianisme pur i senzill.

Actualment convertit en Sender de Gran Recorregut (GR-107), el Camí dels Bons Homes es pot recórrer a peu, a cavall i en la majoria de trams en BTT. L’opció de Senderators per suposat és a peu!

El recorregut varia des de 189 km a 205 km depenent de les variants que escolliu. Es recomana fer-la en 9 o 10 etapes, tot i que sempre hi ha valents que encadenen dues o més etapes seguides. El desnivell positiu acumulat es d’uns 5.500 metres.

Foto: http://www.camidelsbonshomes.com
Foto: http://www.camidelsbonshomes.com

Podreu trobar més informació detallada a http://www.camidelsbonshomes.com.

Recomanacions Estiu 2016: L’últim Càtar

0

S’acosta l’època de vacances i les marxes, trail o ultratrails baixen. Per altra banda, els Senderators busquen reptes per realitzar durant les seves vacances que siguin atractius i, alhora, s’acoplin al seu temps de vacances. Existeixen diverses marxes, travesses o rutes que es poden realitzar durant aquest periode de l’any però sense una data determinada.

En els propers posts d’aquest blog us anirem informant d’algunes d’elles, que coneixem o hem realitzat. Potser algunes són molt conegudes per vosaltres (Cavalls del Vent, Carros de Foc) però potser d’altres no tant (ruta dels Estanys Amagats, el Camí dels Bons Homes). Totes elles ofereixen reptes a la natura, paissatges fantàstic i flexibilitat a l’hora de planificar-les. Esperem que us agradin.

Ah, si teniu alguna en ment que coneixeu i ens la voleu enviar per afegir-la, estarem encantats de publicar-vos-la. Només cal que envieu un mail a info@senderators.com amb la vostra ressenya.

Avui començarem per una diferent: el Camí de l’Últim Càtar!


Últim CàtarEl Camí de l’Últim Càtar alguns cops es confon amb el Camí dels Bons Homes però és una alternativa a aquest darrer. És un itinerari transfronterer que discorre entre Bagà (Berguedà) i Tarascon (Arieja), seguint un camí en certa manera paral·lel al Camí dels Bons Homes. El camí recorre els entorns pirinencs on van estar bona part dels càtars refugiats a Catalunya. De fet recrea el darrer viatge de Guilhem Belibasta, últim càtar conegut, nascut a Cubièra i mort a Vila-Roja del Termenès, poblacions que es troben dins de la regió francesa de Llenguadoc-Rosselló.

El Camí té una distància de 189 km, 7.420 metres de desnivell positiu i 7.745 metres de desnivell negatiu. Es pot realitzar en diverses etapes. L’organització ens recomana entre 9 i 10 dies però cadascú pot adaptar-se el recorregut a la seva exigència i distància. Com tots aquests recorreguts, entre etapes hi ha poblacions, albergs o espais on poder fer nit i avituallar-se.

Etapa Km D+ D-
1 Bagà – Gósol 23,52 1.110 480
2 Gósol – Molí de Fórnols 17,08 475 900
3 Molí de Fórnols – La Seu d’Urgell 20,69 875 1.188
4 La Seu d’Urgell – Castellbò 20,18 750 633
5 Castellbò – Refugi de la Basseta 15,16 1.090 177
6 Refugi de la Basseta – Llavorsí 19,93 900 1.818
7 Llavorsí – Alins 13,28 480 232
8 Alins – Refugi de Vallferrera 15,29 940 89
9 Refugi de Vallferrera – Monicon 18,45 660 1.473
10 Monicon – Tarascon 26,06 140 755
    Total de la ruta 189,64 7.420 7.745
Tota la informació addicional la podeu trobar a la web oficial: http://www.camidelsbonshomes.com/

CCCR 2016

0

Ara que s’acaba l’any 2015 i molts comencem a preparar i planificar el calendari de caminades, marxes, trails o ultratrails pel 2016, acaba de sortir a la FEEC el calendari de 19ª Copa Catalana de Caminades de Resistència 2016 (la CCCR 2016), un dels calendaris amb més tradició i història tant de Catalunya com de tot l’estat espanyol.

Abans de deixar-vos amb el calendari detallat, mencionar algunes novetats. Per exemple, l’agradable incorporació de la Marxa del Setge de Cardona. L’any passat des de Senderators la vàrem fer i altament recomanable, tant per la la bona organització com per la ruta i paisatge. Una sopresa per molts: la desaparició de La Selva del Camp – Muntanyes de Prades, una marxa clàssica, històrica i que la trobarem a faltar. Una llàstima. Ens consta que el tema calendari ha estat un dels motius però segurament n’hi ha d’altres no estrictament esportius. Ho deixarem aquí per no aixecar polèmiques, però ens sap greu que una prova tan ben organitzada no estigui aquest any 2016. La Ruta de les Ermites substitueix la 5 Cims, que són proves bianuals i que es complementen. I la resta si fa o no fa com els darrers anys.

Aquí us deixem el calendari resumit per a que aneu fent plans:

27 de febrer 5a Almogàver Muntanyes de Prades
60,25 km / 5.442 m
6 de març 3a Marxa del Setge de Cardona
54 km / 4.050 m
13 de març 17a Marxa dels Castells de la Segarra
54 km / 1.200 m
26 de març 12a Marxa de Resistència 24 hores Cap de Creus
87 km / 6.000 m
2 d’abril 7a Marxa de Resistència entre l’Alt Camp i la Conca
55,8 km / 4.400 m
9 d’abril 7a Caminada de Carenes
54,18 km / 5.116 m
17 d’abril 11a Ruta de les Ermites
46 km / 3.086 m
24 d’abril 14a Riudoms-La Mola-Riudoms
52 km / 3.332 m
1 de maig 13a Marxa de Resistència 7 Cims
59 km / 4.746 m
7 i 8 de maig 7a Caminada Sants-Montserrat
64,2 km / 3.843 m
14 i 15 de maig 29a Marxa Romànica de Resistència
83,5 km / 5.300 m
21 de maig 6a Marxa dels Dips
61 km / 5.930 m
29 de maig 41a Travessa del Montseny
46,5 km / 5.000 m
4 i 5 de juny de juny 29a Marxa Gràcia-Montserrat
63 km / 4.800 m
5 de juny 20a Caminada Reus-Prades-Reus
54,8 km / 2.950 m
11 de juny 10a Marxa Cap de Rec
51,5 km / 5.200 m
28 d’agost 8a Travessa Borges-Montblanc
51,4 km / 2.400 m
17 i 18 de setembre 37a Travessa Matagalls-Montserrat
81,7 km / 5.670 m
1 i 2 d’octubre 15a Trenkakames
85 km / 5.800 m
8 i 9 d’octubre 25a Caminada Rasos de Peguera-Manresa
82 km / 3.980 m
15 d’octubre 23a Marxassa
62,5 km / 4.032 m
6 de novembre 22a Marxa del Garraf
48 km / 3.400 m

Emmona 2016

0

A poc a poc, a finals de 2015 ja ens comencen a arribar les informacions sobre curses emblemàtiques del 2016. Una de les més esperades a Catalunya és les proves d’Emmona. Després de rumors sobre que no es faria el proper any ja s’ha confirmat la bona notícia que sí tindrem edició 2016.

De moment sabem que desapareix la prova Gran Ultra de 172 km. També que canvia el cap de setmana al del 27-29 de maig. I que segur que hi haurà 3 modalitats: la Marató, la Trail i la Ultra Trail. Avui mateix al Facebook dels organitzadors ens han publicat el perfil de la Ultratrail: tota una prova de 129 km amb més de 10.000 metres de desnivell positiu. Un desafiament dels seriosos i més en aquelles altituds on el recorregut acostuma a superar amb facilitat els 2000 metres. Us deixem aquí amb el perfil de la Ultra i esperem poder donar-vos més informacions ben aviat.

UT_Emmona

Setembre: un mes d’ultres catalanes

0

Després d’un període de vacances per la majoria, torna una agenda de setembre carregada de trails i ultres per les nostres terres. N’hi ha moltes i de tot tipus. En volem destacar algunes si encara no t’has planificat i no saps què escollir. Segur que n’hi ha d’altres igual de maques i atractives que no surten a aquest post i sí que tens al nostre calendari. Revisa-ho i escull segons les teves preferències.

La primera que ens ve al cap si parlem de setembre és la Matagalls-Montserrat. Aquesta clàssica, emblemàtica i mítica travessa arriba a la seva 36a edició. Aquest any amb un canvi significatiu: se surt de la població de El Brull. Diem significatiu no per la transcendència que té això sinó perquè la Matagalls-Montserrat que recordem només ha tingut en tota la seva història 2 llocs de sortida. En els seus inicis, pocs ho recorden, s’havia de pujar al cim del Matagalls per iniciar la travessa. Després, degut a la gran afluència d’inscrits i per no malmetre el terreny, es va decidir que la sortida fos a Collformic. Així ha estat tots aquests anys. És cert que això provocava grans embussos a la carretera d’accés. Potser aquest és un dels motius d’haver baixat la sortida a aquesta població tan propera a Collformic. Travessa de més de 80 km i quasi 6000 metres de desnivell acumulat. Si encara no la teniu en el vostre currículum, una d’imprescindible per tot amant de la llarga distància, sigui caminant o corrent. Cap de setmana del 19-20 de setembre. Amb 3000 places però que s’omplen totes i amb llista d’espera.

rialp

Si no teniu inscripció per la Matagalls-Montserrat del 2015 i voleu emocions del mateix nivell o superiors podeu decantar-vos per la Rialp-Matxicots Extrem el mateix cap de setmana. Tot i que la Rialp-Matxicots Extrem té també 82 km, vigileu!! Els seus 6000 m de desnivell positiu la fan apta només per gent preparada per l’alta muntanya. Penseu que són 12000 metres de desnivell acumulat, quasi el doble que la Matagalls. Això sí, uns paratges espectaculars. També teniu les germanes petites de 52km i 211km si la gran us fa respecte.

Una altra prova de encara més duresa és la Ultra Pirineu (antigament anomenada Cavalls del Vent). Aquesta prova és de 110 km i 6800 metres de desnivell acumulat i transcorre per la Serra del Cadí Moixeró. Donen un màxim de 29 hores i mitja o sigui que ja podeu preveure la dificultat. També podeu optar per la prova “petita”: la marató de 42 km per la mateixa zona.

utgnSeguint amb les distàncies ultra també teniu una prova nova: la Ultra Trail Tarragona de 84km i uns 2000 metres de desnivell positiu (4000 metres acumulats). Tot i la seva dificultat potser la més suau de les proves posades fins el moment doncs, a més, l’altitud a la que s’arriba és sobre els 400 metres sobre el nivell del mar. Segurament una prova aconsellable pels que es volen iniciar en les ultres. Veurem com funciona aquesta primera edició. A més també teniu l’avantatge en aquesta prova de poder inscriure-us a distàncies més curtes: 42km, 21km i fins i tot 12km. Per a tots els públics.

Aquestes són les ultres més significatives per terres catalanes, però també teniu altres per l’estat espanyol, ultres o més curtes, que us poden fer el pes. Consulteu el nostre calendari.

Salut i km al setembre!

Transvulcania 2015

0
Es diu que la veritable temporada dels ultratrails comença amb la Transvulcania. Doncs estem a 3 dies que comenci la Transvulcania 2015, el proper 9 de maig. Aquest any la prova, una de les de més renom a nivell mundial potser no té la gran quantitat de figures d’altres anys. No hem vist en la llista d’inscrits a Kilian Jornet, guanyador de la Transvulcania 2013. Però haurà als altres figures de primera fila com Luis Alberto Hernando, campió de la Transvulcania 2014, Timothy Olson, Dakota Jones o Miguel Heras. Tampoc podem oblidar a altres cracs nacionals com Tòfol Castanyer o Jessed Hernández.

L’apartat femení el copen noms com Anne Frost o Emelie Forsberg. Tampoc hem vist a la supercampiona Núria Picas, que estava al Nepal fa uns fatídics dies.

Transvulcania

Independentment dels noms, els que hem tingut el privilegi de participar en aquesta prova des del més absolut anonimat, us podem dir que realment és una prova única. La sortida del Faro de Fuencaliente, l’albada sobre terra volcànica, els canvis de paisatge, la duresa de la Caldera de Taburiente, la baixada a Tazacorte o l’últim esforç cap dels Llanos d’Aridane són visions que un no pot explicar i que cal viure per entendre-les, gaudir-les i patir-les. El dolor físic acaba desapareixent però la glòria és eterna.

El 9 de maig veurem una nova edició d’aquesta prova. No oblideu consultar la classificació de la Transvulcania 2015 al web de Senderators, quan acabi la prova. Font fotografies: transvulcania.com
 

Ascens a Sant Sadurní

0

La nostra companya Senderators, l’Elvira Carrasco, ens fa arribar la seva crònica de l’Ascens a Sant Sadurní del passat 8 de març. Aquí trobeu les seves vivències i sensacions de la Cursa.

Fa poc que entreno “de veritat”, massa poc!! I a sobre, després de tenir l’Èlia, ara fa just un any, m’han quedat cinc quilets de més que no aconsegueixo perdre, aish!! A això hi afegim que també tinc la Mar, treballo a jornada sencera i vaig començar a fer esport a partir dels 25… però què m’enrotllo ara???? Excuuuuuuuses del malalt, que es pixa al llit i diu que sua!!

La qüestió és que m’ha picat el cuquet de tornar a fer curses, de les llargues, les que a mi m’agraden, aquelles que vas més lent però si tens resistència i un ritme constant, aconsegueixes acabar amb un mínim de dignitat!! Doncs el meu maridet estimat, sense dir-me res em va apuntar a la Trail de Citadelles, 70 quilometrets de res, i jo que hi vaig afegir la UT Sobrarbe, la Cadí Ultratrail, la CCC, entre d’altres…doncs ara toca entrenar sí o sí! Jo, dona de llargues distàncies i pocs cronòmetres, no faig mai curses “curtes” i explosives… però el meu entrenador personal, és a dir, una altra vegada el meu maridet estimat, em va dir “apunta’t a la de Sant Feliu, que t’anirà bé per agafar aquell punt de rapidesa que et falta, de tant en tant et va bé fer alguna cursa curta, a més ja veuràs que està molt ben organitzada, t’agradarà”.

I sí sí, de cap que m’hi llenço. Ara, que la setmana abans uns nervis!! Sempre em passa, m’estressa fer curses ràpides. Tota la setmana donant-hi voltes. Dimarts un Montcau, dijous 1h30 pels volts de Catafau i Serra de la Codina… per visualitzar bé el que m’esperava… unes vistes dels Cingles de Gallifa, espectaculars… mirava i pensava “i des d’allà baix (Sant Feliu), ens faran pujar aquí dalt?? Però si no hi ha prou quilòmetres”.

Arriba el dia de la cursa, deixem les nenes amb el Sant Avi i cap a Sant Feliu hi falta gent. Arribem, recollim dorsals, comencem a escalfar… 10 minuts per començar i sento pel micròfon “atenció, tots els corredors aneu-vos acostant a la línia de sortida… recordeu que aquest any la cursa és més dura… els corredors normalets trigareu 3 hores”. La mare que em va parir!! Qui m’ha manat a mi apuntar-me aquí??

sortidaPummmmm!!!! Sortida!! Els primers 2 km els nervis encara m’acompanyen, després ja no. Pel perfil, que portava súper memoritzat, semblava que era més planer. Penso interiorment, si això que al perfil era pla puja que no vegis, com serà la resta? Però no no, després del km 3, tot molt corredor fins al 5, tall horari, arribo en 36 min i en deixaven 50, xupat!!! Jeje.

A partir del primer tall horari, tot és disfrutar i ja no penso més si arribaré o no arribaré als talls horaris!! Tant se val si toca pujar o baixar, faré el que convingui sense estressar-me. Abans d’arribar al control de la carretera, creuem un riu i fem una pujadeta maca i dreta, curta. Al control, paro poc, aigua i un gel que porto a la butxaca. I amunt!! I si que pujava, sí!! Però amb alegria!! Quina pujada més preciosa!! Tota l’estona vaig més o menys amb el mateix grupet, dels últims, però almenys encara queda gent del meu ritme. La pujada fins al santuari la faig bé, em van les pujades, sense anar depressa però sense parar-me ni agobiar-me, amb un ritme constant. Arribem al control, els del meu ritme i jo tirem avall… i és clar… aquí tenim el problema. Pèssima baixadora i poruga de mena, tots els que anaven amb mi s’escapen… aishhhh!!!! I jo pensant “les bambes que portes no rellisquen, confia en tu, ves més ràpid baixant que no passa res”… i com el conte de la lletera, pensant pensant… pim pam pum barrabum, planejant com en Super Man fins a caure estarracada al terra. Joder! (perdoneu la paraulota, eh?).

pujada

Res, m’aixeco i segueixo baixant. Molt macos els caminets, corriols no gaire tècnics i corredors, ziga-zagues… disfruto molt! És clar, tant dura tant dura, m’imaginava qui sap què!! Em veia despenjant-me per cordes, obrint-me el cap a les pedres punxegudes, jajaja, i res de tot això. Última pujada forta, me l’havia imaginat una mica més curta, però cap problema, ara ja portem 17 km i no ve d’aquí. Falta poc per acabar!! Quan estàs acostumada a fer 50-60-100 km aquestes distàncies són ridícules. Respiro per agafar aire, menjo taronja, fruits secs, el que em ve de gust… i adéu siau!! Ara ja tinc clar que arribaré.

Puc pensar mentre baixo, el camí és bo i no m’he de concentrar gaire… Penso que fa molt bon dia, que el recorregut és espectacular… Defecte de professió, com a àrbitre de curses de muntanya, m’adono de tot el que els organitzadors han fet ben fet, o sigui tot!!! Els avituallaments posats als llocs on toca, una pila de voluntaris súper amables, no només als controls sinó a cada cruïlla, tot i estar el recorregut perfectament marcat i amb una cinta de color taronja que es veu d’una hora lluny, recollida de dorsals ben organitzada, briefing abans de la sortida, lavabos disponibles (ni que sigui als bars, però amb el consentiment dels seus propietaris), dutxes a l’arribada, servei de massatge… També penso que és la primera vegada a la meva vida que faig una cursa curta i la gaudeixo, tot i arribar de les últimes. En aquest moment m’és igual, penso en lo molt que m’ha costat arribar fins aquí, que encara em queda molt per fer, que si l’any que ve torno, baixaré el temps, que el David m’espera a l’arribada!! Que la meva filla la nit abans em diu “va mama, que ho faràs molt bé, passa’t-ho bé”.

Passen els minuts i els quilòmetres, arribo al 20 i donen aigua?? Ui ui!! Però si ja arribo, no?? Doncs no, es veu que ens han allargat el recorregut i jo no ho sabia!! Horror!!! Al final només és un regalet d’uns 2 quilòmetres, per sort!! Jeje. En pocs minuts estic arribant al poble, el David m’espera amb la càmera de fotos, m’anima, m’acompanya els últims metres, ell sense dutxar-se encara, per no perdre’s la meva arribada, que guapo! I finalment arribo, ultimíssima (només 11 darrera meu) però contentíssima i sentint-me com una triomfadora!

Només queda donar les gràcies a tota aquella gent que sempre confia en mi i m’anima a fer-ho tot, sobretot a la meva família que fa possible que disposi d’aquest mínim temps que necessito per sortir a entrenar i deixar les nenes amb algú de confiança, i al David, que m’apreta i em treu el màxim suc i té paciència per acompanyar-me i esperar-me a totes les curses. També moltes gràcies als organitzadors d’aquesta magnífica cursa, la recomanaré a tothom, pel recorregut, la gent, els avituallaments,… i per la rapidesa en penjar fotos i classificacions. I també gràcies a Senderators per deixar-me escriure aquests rotllos al seu blog, i a tots els que teniu la paciència de llegir-ho. Propera parada, Selva del Camp-Muntanyes de Prades, 63 km el proper cap de setmana!

Gràcies Elvira!!

Marina Trail 2015: una cursa solidària

0

Des de Senderators volem fer-nos ressò d’aquesta cursa Marina Trail 2015. Volem especialment que aquesta trail tingui èxit ja que és una cursa solidària. Tots els diners recollits d’aquesta cursa de muntanya marxaran cap al Togo, per construir escoles, a través de la ONG Proide.

logo-marina-trail-2015_proide_web_blanc1Pel que fa a la cursa, hi haurà dos circuits per la Marina Trail 2015, en formats Mitja Marató (21km) i Mitja de la Mitja (12km). S’ha mantingut l’esperit de les dues primeres edicions i s’han fet canvis per poder descobrir indrets nous de la Serralada Litoral.

La Marina Trail Proide també té la Tracatrail, curses per a nens i nenes de 3 a 12 anys que es faran a al recinte de La Salle Premià el mateix 8 de març. Es pot fer la inscripció presencial a l’escola La Salle i als punts d’inscripció presencial: Running Rios Mataró, Spiridon Vilassar de Mar, CEM Premià (piscines municipals).

togo1Pel que fa a les acciones solidàries que su comentàvem  estan focalitzades  al poble de Namotong, ubicat al Nord del Togo, a 30km de la capital de la regió. Ara l’escola pel curs 2014-15 té 247 alumnes en només 4 classes de primària. Això vol dir 61 alumnes per aula. Una de les aules encara està construïda amb pals de fusta, fulles i tova, que són molt poc resistents davant els aiguats de l’època de pluges. El projecte per a la tercera edició de la Marina Trail Proide és substituir aquesta aula per una construïda amb materials moderns. El cost de les obres puja a 6.200€, que volen recollir en gran part gràcies a la cursa del dia 8 de març. Gaudim ajudant a una bona causa!!

Sorteig Cursa del Pastisset 2015

2

El proper dia 25 de gener, al sud de Catalunya, arriba la Cursa del Pastisset, amb sortida i arribada a Benifallet. És una prova fantàstica de 26,8km que se celebra també el mateix dia juntament amb la Marxa del Pastisset, caminada reduïda i més familiar de 14,5km. Si voleu conèixer les característiques de cadascuna de les proves les podeu trobar a les respectives fitxes que us oferim a Senderators: Cursa del Pastisset  i  Marxa del Pastisset. A més, la Cursa del Pastisset torna a formar part aquest any del Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre.

Cursa del Pastisset 2015Si us atreu alguna de les dues proves i voleu participar-hi, Senderators sorteja una inscripció!

Per participar al sorteig heu d’enviar fins el dia 17 de gener un tweet de Twitter o una foto d’Instagram amb el hashtag #SorteigSenderators més el hashtag de la prova #CursadelPastisset. És imprescindible que inclogueu els dos hashtags. Al missatge, sigui a Twitter o a Instagram ha d’aparèixer una foto vostra que ens ensenyi com esteu entrenant o caminant amb el fred! Si el publiqueu correctament passats uns poc minuts el veureu a la pestanya Social de la prova.

El sorteig el celebrarem el dia 18 de gener, en combinació amb l’acabament del número del cupó de l’ONCE. Les regles del sorteig les publicarem el mateix dia 18 pel matí en aquest mateix post, en funció dels apuntats que sigueu. Per a que es faci el sorteig ha d’haver-hi com a mínim 5 inscrits al sorteig. Molta sort a tots i totes!!

EDITAT 18 de gener 10:00h: Tot i no haver arribat als 5 participants vàlids per al sorteig d’avui, hem decidit fer el sorteig igualment per premiar als que heu participat. Després de repassar els vostres posts només hi ha 2 posts vàlids per al sorteig: @jumerc79 a través d’Instagram i @MarcelWalas a través de Twitter. El sorteig funcionarà de la següent manera: Si el número de l’ONCE acaba en 0, 1, 2, 3 o 4, la inscripció serà per a @jumerc79. Si acaba en 5, 6, 7, 8 o 9 la inscripció serà per a @MarcelWalas. Molta sort als dos!

EDITAT 18 de gener 22:00h: El número de l’ONCE del dia d’avui ha acabat en 7. Per tant, el guanyador de la inscripció ha estat @MarcelWalas. Felicitats! Ens posarem en contacte amb tu!